L’esperit aventurer i humanista de Barceló, junt amb el seu amor profund pel Mediterrani i els llibres, fan que sigui l’artista idoni per revitalitzar el llegat del volum Aurea dicta.
Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) ha estat tres vegades Premi Nacional i és considerat un dels artistes contemporanis amb més projecció internacional.
L’artista ha estat guardonat aquest 2020 amb la Creu de Sant Jordi, un reconeixement que posa de manifest l’aportació de Barceló a la nostra cultura i com a referent internacional.
Tot i ser immensament prolífic i divers, el conjunt artístic de Barceló comparteix una fascinació pel món natural, el pas del temps i el retorn a l’origen de l’ésser humà.
Tot un nòmada artístic, Barceló incorpora sovint a les seves obres elements dels seus viatges arreu del món, sobretot a l’Àfrica i l’Himàlaia, i manté un vincle permanent amb la seva Mediterrània natal.
L’empremta característica de Barceló és fruit de dècades d’investigació constant dels materials, les tècniques i la tradició pictòrica, com es pot veure en alguns dels seus treballs més famosos: la Sala dels Drets Humans del palau de les Nacions Unides de Ginebra, la capella del Santíssim de la seu de Palma o l’escultura Gran elefant dret, exposada a Nova York.
Mereixedor de tota mena d’exposicions i retrospectives als museus més famosos d’arreu del món (la Biennale de Venècia, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el Centre national d’art et de culture Georges-Pompidou de París, entre d’altres), Barceló es convertí l’any 2004 en l’artista més jove mai exposat al Musée du Louvre de París, amb les seves pintures sobre la Divina Comèdia de Dant.
